Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Tapís de la Creació

NÚM DE REGISTRE

1

CRONOLOGIA

finals s. XI

CLASSIFICACIÓ / REGISTRE

moblament - accessori

NOM DE L’OBJECTE

brodat

ALÇADA (CM)

365

LLARGADA (CM)

AMPLADA (CM)

415

DIÀMETRE (CM)

TÈCNIQUES UTILITZADES

brodat

MATERIALS UTILITZATS

tela, fil de llana i lli

APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ

Brodat sobre una sarja de fils i amb agulla. Punt de figura. Brodat a l'agulla realitzat amb llanes policromes i lli blanquejat, sobre un teixit de llana amb lligament assarjat. Punt de cordonet

TEMA

DESCRIPCIÓ

Peça de llana brodada amb la tècnica de cadeneta i que denota unes mans expertes. La part que ens ha arribat –la que correspondria a la part superior– presenta la iconografia següent: el cercle central conté el Crist en majestat, amb aparença d’un Apol·lo, jove imberbe, tot dintre d’un cercle o d’una ametlla, a la manera còsmica, com és normal en les representacions de la Majestat de Déu triomfant o bé en les representacions de l’Església. Les escenes de la Creació es desenvolupen dintre de dues orles circulars concèntriques, una per fora del Pantocràtor, i una altra de més ampla d’exterior .El Crist jove presideix totes les escenes. Vesteix túnica amb vora brodada al voltant del coll i al mig del pit. Porta himation sobre la seva espatlla dreta i amb la mà esquerra aguanta el llibre obert amb la inscripció S-C S i D_S (Sanctus Deus), el braç dret aixecat i la mà beneint amb els dits índex i major. Porta nimbe d’or amb creu de braços amb gemmes, a la manera de les creus triomfants bizantines, i amb la inscripció que l’envolta on es diu «rex fortis» (‘rei poderós’), sobre el color blau de fons. Duu un llibre obert i beneïnt, envoltat per les paraules del Gènesi: «Dixit quoque deus fiat lux et facta est lux». En aquest cicle del gènesi, presidit pel Pantocràtor; es representen sis escenes, amb dos àngels. Al seu voltant, vuit compartiments descriuen el programa de la creació del món. Aquest conjunt està envoltat per una inscripció on es llegeix «in principio creavit Deus celum et terram, mare et omnia qua in eis sunt. Et vidit Deus cuncta que fecerat et erat valde bona» (‘al principi Déu va crear el cel i la terra i tot allò que hi ha en ells. I va veure Déu que tot allò que havia creat era molt bo’). Per tant, s’han organitzat els dies de la creació –on s’afegeix la figura de dos àngels a la part superior que amb les seves teies encesa i apagada simbolitzen la llum i la tenebra– seguint fidelment el relat del llibre sagrat del Gènesi amb la idea posada en el text que envolta la composició central: la perfecció de l’obra de la creació, abans del pecat original. Separades per franges i enquebudes entre els dos cercles, hi ha les següents representacions: L’Esperit de Déu, representat com un colom, sobre les aigües. S’hi pot llegir: «Spiritus dei ferebatur super aquas»; l’àngel de les tenebres portant una torxa, i les paraules: «Tenebrae erant super faciem abissi»; l’àngel de la llum amb la paraula «Lux»; la creació del firmament representada com un cercle flotant sobre les aigües on es pot llegir: «Fecit deus firmamentum in medio aquarium»; la separació de les aigües i del firmament (enmig hi ha dos cercles, un representa el Sol, amb la figura d’un home amb flames al cap, i l’altre la Lluna, amb la figura d’una dona amb la lluna al cap; la creació dels animals, s’’hi ha representat ocells del cel (Volatilia celi) i peixos (cete grandia); Adam busca un altre home entre els animals del paradís i no el troba (Adam non inveniebatur similem sibi); Eva és creada a partir d’una costella d’Adam adormit, escena descrita així: «Inmisit Dominus soporem in Adam Et tulit unam de costis eius»; també hi ha l’arbre del Paradís (Lignum Pomiferum). A la part de fora d’aquest cercle, un rectangle torna a delimitar el contingut i l’espai, als angles del qual cavalquen els quatre vents cardinals amb els seus respectius noms, damunt d’uns bots inflats bufant corns. Finalment, un rectangle exterior, dividit en petits cassetons, presenta la temàtica del temps quotidià i el connecta amb el temps bíblic de la part central: als angles, els quatre rius del Paradís Terrenal, al fris superior la imatge de l’any, amb les quatre estacions al seu costat, és a dir, el Menologi i, a banda i banda, les figures de Caín i Abel com a símbol de les dues funcions econòmiques bàsiques: l’agricultura i la ramaderia. La figura de la mesura del temps (Annus, ‘any’) es representa com un ancià, barbut, amb la roda del temps, prenent novament la imatge de la iconografia pagana: el déu Kronos, el déu del temps, amb el bàcul d’un ancià i amb la roda del temps a la seva mà esquerra. la Tardor (Autumus), representada com un home veremant; l’Hivern a la seva dreta, com un personatge cobert amb pell escalfant-se al foc; la Primavera, representada com un home que porta la dalla per segar. Samsó portant una barra de ruc; la figura d'Hèrcules; el segon dels Quatre rius del Paradís, Geó, representat com un home nu que llença aigua. Les franges laterals en sentit vertical, a dreta i esquerra, contenen els dotze mesos de l’any, el sol i la lluna. Cada mes està representat per l’activitat econòmica més rellevant de la vida al camp: la sembra, la caça i la pesca, el pasturatge. En estat fragmentari hi ha el mes de febrer i s’hi ha representat un home que porta penjats dos ànecs i un cap alat que bufa; El dia del Sol (Dies Solis) s’ha representat com un home amb corona radiada, assegut en una quadriga tirada per quatre cavalls, porta a una mà la bola del món i a l’altra un ceptre. El mes de març, representat com un home que porta una granota i una serp i que als peus té una cigonya. el sol brilla i, alhora, bufa el vent. El mes d’abril ha estat recompost, de manera que la figura del llaurador és nova. S’hi ha representat un arbre, una arada i un cavall. El mes de maig, representat com un home que porta un cavall i que al costat té un arbre. El mes de juny és representat per un pescador de canya; fragment d’un altre riu del Paradís; Hi ha fragments dels mesos de juliol, agost, setembre i octubre; i del dia de la Lluna on veiem una part del carro, tirat er animals i el començament de la inscripció: Dies L(unae). La franja inferior, de la qual només es conserva una part i que donaria continuïtat a la resta del tapís, avui perduda, descriu la Invenció de la Santa Creu per la mare de l’emperador Constantí, santa Helena, a manera d’un gran fris narratiu, amb escenes posades les unes al costat de les altres, sense cap mena de separació, com si es tractés d’un relleu històric a la romana, tot sobre fons purpuri. Seguint la narració d’esquerra a dreta, veiem un edifici e tipus basilical que podria ser el palau d’Helena, que parla amb Judes. Els personatges que hi ha al darrere són els notables de Jerusalem a qui Helena va preguntar per l’emplaçament de les creus. Posteriorment s’ha representat la ciutat de Jerusalem amb la inscripció HIERUSAL. Després de la Creu s’han representat tres episodis on les inscripcions ens identifiquen el personatge: Judes agenollat resant, Judes amb una pala cavant el sòl i un altre cop Judes que ja ha trobat les tres creus del Calvari i en prova les propietats miraculoses. La composició està basada en el cercle, el quadrat i el triangle, elements geomètrics que, seguint l’organització medieval, contenen un alt grau de simbolisme: ordre, equilibri i eternitat. Els dos cercles concèntrics donen idea d’una roda que desenvolupa radialment un programa teològic i que té el seu centre en la figura de Crist. Els quadrats i el rectangle reprenen la formulació pitagòrica i hi aporten una significació cristiana amb una significació d’espai, de dimensió terrenal i temporal. Finalment, el triangle compositiu que dibuixen l’any, el sol i la lluna dóna un sentit teològic i temporal a tot el conjunt. Sembla ser que li falta només la part del mes de febrer (sota el dies solis), un riu del Paradís (el riu Tigris) i un altre riu a la part contrària, els mesos de gener i desembre ocupant els primers cassetons horitzontals que tancarien el quadrat, mentre que els cinc cassetons que es correspondrien amb els de la part superior del tapís estarien ocupats pels quatre elements emblemàtics del món medieval (el foc, la terra, l’aigua i l’aire). Un darrer cassetó, simètric al superior Annus l’hauria d’ocupar un element significatiu no identificat.

APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ

APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA

AUTOR/A

ESCOLA / TALLER

JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA

LLOC D’EXECUCIÓ

Es situa en els vells comtats de la Marca Hispànica

LLOC DE PROCEDÈNCIA

ALÇADA (CM)

365

LLARGADA (CM)

FORMA D’INGRÉS

Desconeguda

FONT D’INGRÉS

Desconeguda

DATA D’INGRÉS

Desconeguda

ÚS

RESTAURACIONS

S'han fet quatre restauracions però no es poden obtenir detalls: una abans de 1884; 1884, 1951-1953, 1975. El dia 14 de novembre de 2011 al vespre es va treure i es va transportar fins Valldoreix, on va romandre en actuació de neteja i consolidació fins el 4 d'abril de 2012.

PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)

DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)

Bon estat.

NÚM. D’EXEMPLARS

NÚM. DE FRAGMENTS

NÚM. DE PARTS

PARTS QUE MANQUEN

S'ha perdut la part de baix del tapís, com observem a les restes de la història de la Vera Creu.

DESCRIPCIÓ

ARAGÓ, N.-J. “El Tapís i el baldaquí”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XL , Maig-juny 1994, núm.164, pàg. 6. ARAGÓ, N.-J. Cercle català de Madrid. Rutes de Girona: Festa Major 1985. Girona: Diputació de Girona, 1985. ASSENSI, R.M. El Gironès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany. Col. Catalunya Romànica. Guies, vol. IV i V. Esplugues del Llobregat: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. BATLLE, LL. “El brodat de la Creació i el brodat de la invenció de la Santa Creu” dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 211. BATLLE, LL. “El brodat de la Creació i el parer de Joaquim Folch i Torres”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVII , Segon trimestre 1981, núm. 95, pàg. 115. BASTARDES, R. (Dir.) Guía de Museos de Cataluña. Barcelona: Ediciones Península, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1999. BERGA, M. Girona. Girona: Ajuntament de Girona, 1997. CALZADA, J. “El mosaic de la sinagoga de Beth-Alfa i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona” dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre1977, núm.. 92, pàg. 173. CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. Col. Històries locals, núm. 1, Sant Cugat del Vallès: Edicions Del Pèl, 1983. p.52. CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. 3ª ed., col. Quaderns de les Sivelles. Girona: CCG Edicions, 2004. p.40. FOLCH, J. (Com.) L’Art Catalan, dv. Xe- av. Xve. Siècle. Jeu de Paume des Tuileries, Mars-Avril, 1937. París: ??????, 1937. Font, L. El Tapiz de la Creación de la Catedral de Gerona”, dins Annals, vol. 1. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1946, p. 160-171. GALDÓN, R. “Henoc al brodat de la Nova Creació de Girona”, dins d’Annals, vol. 44, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2003, p. 103. GIRBAL, E.“Tapíz notable de la Catedral de Gerona”, dins Revista de Girona, Girona: Imprenta del Hospicio Provincial,1884, núm. VIII, pàg. 1. GIRBAL, E.“Tapíz notable de la Catedral de Gerona”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 207. GONZÁLEZ, Mª A. “Dos tapices bordados medievales: el de la Creación y el de Bayeaux” dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 159. ALCOLEA, S. (Dir.) Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte. Madrid: Plus-Ultra, 1956. Vol. XX, p. 377-379. BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. XI, p. 123-125. BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. XV, p.33. MILICUA, J. (Dir) Història Universal de l’Art. Barcelona: Planeta, 1984. Vol. IV, p. 36-37. PIJOAN, J. (Dir.) Summa Artis. Historia General del Arte. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. Vol. IX p.68-72. ALCOLEA, S. (Dir.) Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte. Madrid: Plus-Ultra, 1956. Vol. XX, p. 377-379. BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. XI, p. 123 -125. BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. XV, p.33. MILICUA, J. (Dir) Història Universal de l’Art. Barcelona: Planeta, 1984. Vol. IV, p. 36-37. PIJOAN, J. (Dir.) Summa Artis. Historia General del Arte. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. Vol. IX p.68-72. GUARDIA, M. i MANCHO, C. “Consideracions a l'entorn dels teixits brodats catalans de l'alta edat mitjana”, dins d’Annals, vol. 38, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1996-1997, p. 1455-1479. MARQUÈS, J. “El Tapís de la Creació en el seu context”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 217. MARQUÈS, J. “Noves reflexions sobre el Tapís de la Creació” dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXXVII , Novembre-desembre 1991, núm.149, pàg. 40. MCGAHA, M. “Tapís de la Creació i els cabalistes de Girona”, dins d’Annals, vol. 41, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2000, p.9. MUNDÓ, A. “L’escriptura del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 157. PALOL, P. DE. “El tapís de la Creació”, dins BOSCH, R. i FÀBREGA, X.(ed) Girona a l’abast I, II i III. Girona: Bell-lloc del Pla i Caixa d’Estalvis i Pensins de Barcelona, 1990. PALOL, P. de. “ El «Tapís de la Creació» de la Catedral de Girona, i el Beat de Torí. Problemes de cronologia”, dins d’Annals, vol. 25, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1979, p. 119-124. PALOL, P. de. “El <> de la Catedral de Girona” dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI, Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 151. PALOL, P. de. “Elements clássics en la iconografia del brodat de la Creació de la Catedral de Girona”, dins d’Annals, vol. 22, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1974, p. 427-438. Pla, J. Gerona. Historia-monumentos tradicionales-cultura. Girona: Oficina Técnica Muicipal, 1966. RAMON, R. “L’hivern al brodat de la nova creació de la catedral de Girona”, dins d’Annals, vol. 45, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2004, p.319-342 RAMON, R. “Henoc, testimoni del darrer dia al brodat de la nova creació de l'Apocalipsi de la catedral de Girona”, dins d’Annals, vol. 45, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2004, p. 299-318. Revilla, F. “Riqueza iconológica del "Tapiz de la Creación" ”, dins d’Annals, vol. 35, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1995, p.69-95. TABERNER, J. Mª. “La filatèlia, la catedral i el tapís”, dins Revista de Girona, Girona: Imprenta del Hospicio Provincial, Any XXIII , Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 243. THARRATS, J.J. “El Tapís de la Creació, vist per un pintor gironí actual”, dins Revista de Girona, Girona: Tallers Gràfics Dalmau Carles, Pla, SA, Any XXVI , Tercer trimestre 1977, núm. 92, pàg. 267. VVAA. Le Savetage du Patrimoine Historique et Artistique de la Catalogne. París: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 193 ACG. AC, Vol. 95, Full 502. [7 novembre 1887] ACG. AC, Vol. 95, Full 512. [22 febrer 1888] ACG. AC, Vol. 95, Full 513. [23 febrer 1888] ACG. AC, Vol. 96, Full 25. [1 octubre 1892] ACG. AC, Vol. 96-A, Full 20. [1 octubre 1892] ACG. AC, Vol. 105, Full 36. [10 març 1923] ACG. AC, Vol. 105, Full 97. [20 març 1939] ACG. AC, Vol. 105, Full 107. [4 maig 1939] ACG. AC, Vol. 105, Full 110. [4 juny1939] ACG. AC, Vol. 106, Full 97. [1 octubre 1928] ACG. AC, Vol. 106, Full 99. [3 novembre 1928] ACG. AC, Vol. 106, Full 102. [2 gener 1929] ACG. AC, Vol. 106, Full 102. [26 gener 1929] ACG. AC, Vol. 106, Full103. [1 febrer 1929] ACG. AC, Vol. 106, Full 110. [1 maig 1929] ACG. AC, Vol. 107, Full 16. [16 juliol 1930] ACG. AC, Vol. 108, Full 13. [13 maig 1935] ACG. AC, Vol. 108, Full 56. [1939] ACG. AC, Vol. 108, Full 81. [1939] ACG. AC, Vol. 110, Full 252. [1 juiol 1949] ACG. AC, Vol. 111, Full 22v. [4 desembre 1951] ACG. AC, Vol. 111, Full 30v. [12 març 1952] ACG. AC, Vol. 111, Full 34v. [16 abril 1952] ACG. AC, Vol. 111, Full 42v. [11 setembre 1952] ACG. AC, Vol. 111, Full 42r. [11 setembre 1952] ACG. AC, Vol. 111, Full 67v. [7 maig 1953] ACG. AC, Vol. 112, Full 137. [21 abril 1958] ACG. AC, Vol. 113, Full 13r, [2 novembre 1961] ACG. AC, Vol. 113, Full 14r. [1 desembre 1961] ACG. AC, Vol. 113, Full 56r. [1 agost 1964] ACG. AC, Vol. 113, Full 58r. [7 setembre 1964] ACG. AC, Vol. 114, Full 1v. [3 gener 1966] ACG. AC, Vol. 114, Full 2r. [1 febrer 1966] ACG. AC, Vol. 114, Full 6v. [2 maig 1966] ACG. AC, Vol. 114, Full 30r. [2 novembre 1967] ACG. AC, Vol. 115, Full 23v. [2 gener 1973] ACG. AC, Vol. 115, Full 27r. [1 juny 1973] ACG. AC, Vol. 115, Full 33v. [1 febrer 1974] Imatge a exposició: Kosmos Panikkar. 2018 Mancho, Carles (Ed.). El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona. Memoria Artium, 22. 2018.

NOTES I OBSERVACIONS

1939. Forma part de l'Inventari de Béns no retornats de l’exposició a París. 1939. Petició a Burgos per tal que els objectes enviats a París els siguin retornats 1951. Publicació de peces del tresor 1953. Filmació divulgativa dels Estats Units. 1966. Es col·loca en una vitrina per mesures de conservació IAAH. Arxiu Fotogràfic Mas. C-90104 Dibuix de Gudiol reproduïnt el tapís S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.

COMPARTIR

CA